AL BAR MARSELLA (Patrick Gifreu / Gerard Jacquet)
Esperant la fusió del sucre
Espiant les gotes d'absenta
Xerri amb l'amo, l'Ange
La mulata acaba d'arribar.
Les seues anques m'hipnotitzen
Son caminar me dona ànsia
De pas "poguer" hi arribar
Mes, gitanet del Vernet, faig el "fiert"
I li gosi pas dir :
Ai carai, de on surt aquest gat negre
Que tant me fa créixer la perdiu ?
Ella sense més, ja veu el client.
L'Ange li fa signe
I me la vet ací :
Què, voles matar mosques amb el pardal ?
Si m'arribes a la rega, te faré lletar.
Al bar Marsella, hi ha de tot :
Fadrines i padrines
Mamelludes amb mostatxos
I estrelles de canyó estret.
Hi ha de tot, vos ho dic,
Fins la tatà amb crosses
I les grosses carregades de ronya
Fa una estona que me les espií.
Hi pa res de més goig
Que la calamitat d'ací.
Un efebus fart d'hormones,
Una Diana jeu al sofà.
Una hortolana obra la forca,
Un moliner fa palanca.
El dimoni té pas pietat,
"Recap" de fotre, estimat !
Un llamp me passa pels ronyons
La perdiu xafada en creu.
M'agafa la mà, el cap me gira,
L'absenta me fa avançar.
La segueixi i l'Ange s'en va.
Al bar Marsella, Verge Santa !
Una mulata reina de Sabà
Arriba a me fer ressuscitar.