LA MARIANA (Franck Sala)
En l'esguard l'espurna de l'avantguarda
Sota una barretina amb cocarda
El pèl llarg i ros, tota escabellada
Espatlles nues, mitja despullada
Un pit generós de la brusa traucava
A mà la bandera tricolor alçava
Ple de promeses alliberadores
les portes es van fer acollidores
TORNADA :
L'abraçada i després ...
Sense possible regrés
Amb un joc de passa-passa,
Tres colors com una mordassa
Amb llibertat, igualtat, fraternitat
Va suplantar la sagrada trinitat
Hom ens la va plantar enmig del nostre cor
La gent d'aquí coneix la cançó del rancor
Han bé provat de resistir, però què fer?
L'elegant Mariana al perfum somnífer
Amb corbes dibuixades pels antics déus,
Va embriagar tots els pobles fins als pirineus
TORNADA
La mariana no melindrejava
Els seus arguments, xuclaven la saba
No deixaven espai per a la baralla
I encara menys per a la batalla
Era una deessa, eren només humans
De la mariana havien de ser fans
S'ha calgut entendre, quina mala broma!
Una única senda, només un idioma
TORNADA